Tercer Congrés Catalanista

si les estem fent o encara diem “..això no és important..”, o diem “.. aquesta és la realitat del país,..” Un nivell de campanya al carrer que no podem donar la culpa a ningú si no la fem. Aleshores seria l’arrencada i la posta en marxa de totes les que vindran després, però ens hauríem de fixar que si no som capaços  de fer el fàcil i l’obvi, el que no costa diners,....no farem les altres. Sempre comencem la casa per la teulada, i això és una mica com una revisió a fons, com un examen de consciència.
Teniu un quadre a les mans, en el qual hi ha una sèrie de coses que hauríem i podríem fer amb un si o no al costat. És així de senzill:

- Ens hem canviat el nom en Català? coneixeu molta gent que ho hagi fet? Doncs és una cosa molt fàcil i que simplement heu d’anar al registre.

- Després : tots tenim el domini .cat a l’ordinador? Tampoc no és una cosa difícil de fer
-Tenim l’ordinador en català? Us dic que fa molt goig veure “retalla i enganxa”.

- El .Cat. Tenim el punt Cat? Com a empresa s’ha de tenir un domini, són uns diners, però com a particulars ens podem allotjar-te en alguna entitat, o podem també tenir un domini. El  .es, tampoc no és gratuït, també costa diners. Per tant, podem fer l’esforç o l’actitud de pensar en català i contractar o incorporar-nos en el domini .cat

- Tenim el contestador en català? Del fix de casa o del mòbil? Quan de temps perd la gent jove buscant una musica adient, divertida canviant-la, tornant-la a canviar? Doncs això és molt més senzill; d’acord amb la marca de telèfon, cal seguir les instruccions. És senzill.  És posar-s’hi.

- Tenim el GPS en Català? A totes les botigues us diran que no. Però tenim el Tom Tom, el Garmin,... és qüestió de demanar-los.  N’hi ha i es pot tenir i comprar. És així de senzill: podem orientar-nos també en català!

- Tenim la bústia en català a casa? Només és qüestió d’agafar una tarjeta i posar-li. És  fàcil i gratis.

I hi ha una cosa més encara que afegeixo. Exigim les factures en català de l’aigua, el llum, el gas i el telèfon? Perquè això us dic per experiència que no costa res, nosaltres som el client i ho podem exigir.

I hi ha la fase que diguéssim que va més al carrer:

-Ens dirigim a tothom en català i responem a tothom en català? Sembla molt fàcil però no ho fem. El que tenim mal entès és el respecte cap a l’altre, enlloc de respectar-lo i parlar-li en català, el què fem és un greuge perquè en veure-li la cara diem, “.. tu no ets com nosaltres, ets diferent..” i li parlem en castellà. Per tant no li fem cap favor. I, per descomptat,  quan ens parlen en català no cal que els donem les gràcies, és el que els hi toca fer. I fent totes aquestes coses es tenen sorpreses molt agradables.

-Demanem la carta en català  als restaurants? Cada vegada proliferen més les cartes en castellà. Jo penso que és perquè no les exigim,  perquè fa molta mandra reivindicar la carta en català, perquè és molt pesat estar sempre en actiu com a militant. En d’altres casos vénen les cartes en català amb faltes d’ortografia. I aleshores, sovint correm el risc de pensar que  si avisem potser s’enfadaran i  diran que prefereixen fer-les en castellà perquè així no els renyarà ningú. O sigui tot plegat és una activitat i/o actitud que, per a nosaltres també és pesada i que ens costa, però que hem de fer!

-I comprem els nostres productes? Mirem de defensar els productes de casa nostre i els que etiqueten en català que fan un esforç gran?

“Castiguem” una mica els que s’anuncien a TV3 en una altra llengua?  És absolutament normal i correcte  comprar els productes que ens són més pròxims i és lògic que prioritzem els nostres i els que se’ns adrecen en la nostra llengua. D’alguna manera hem de fer notar el nostre malestar quan des de la televisió pública catalana se’ns adrecen en una llengua que no és la nostra! Amb això hi ha duess reaccions molt empipadores, uns que ho fan en castellà amb “chulería” i els altres han optat per fer-ho en anglès com, per exemple, les campanyes de colònies de Nadal i així ja no es mullen.

-  Comprem a les nostres empreses? Comprar en català tant els productes com a les empreses nostres, és cansat, és entretingut, hem d’estar més estona, però és aquest primer esforç el que ens donarà la constància de fer-ho quotidianament sense adonar-nos-en....si primer fem l’esforç, és clar!

-Exigim els catàlegs en català? Cada vegada són més escassos. Perquè moltes vegades m’he trobat en situacions on la gent, quan ens demanen si el volem en català o en castellà  responen  “..m’és igual..”, Hem de decidir si el volem en català o en castellà! I això forma part de l’actitud del català militant, en tots els casos.

A les grans superfícies, als museus, a molts llocs públics, quan demanem les informacions en català sovint la resposta és que s’han acabat, però no sempre és cert. Sovint és que no els tenen. Com més reivindiquem, tots, que els tinguin en la nostra llengua més fàcil serà que retornem a la normalitat que en algun moment no tant llunyà aquest país nostre teníem!

-Busquem els DVD amb pista en català? Això és molt entretingut. Però n’hi ha, jo puc dir que els meus néts encara no els hi he comprat un DVD en castellà mai. Doncs s’ha de buscar. TV3 per exemple, té tots els doblatges de totes les pel·lícules, no seria tant difícil tenir una pista ja posada en allà al DVD. Tot és una feina més, no és difícil, ni és car, és pesat però hem de tenir constància.

-Ens subscrivim els diaris i revistes en català? Encara que sigui algun perquè ja sé que no és gratis sinó que és car. Per això dic algun. Totes aquestes revistes gratuïtes que tenim pel carrer totes són en castellà, i a més, com diu la meva amiga Maria Grau, són en castellà i amb una òptica absolutament espanyolista. No tant sols és la llengua sinó l’esperit. Comprem el Time Out que és la que ha sortit ara en català per un euro? I de fet, per què les gratuïtes ens ho fan en castellà? Per què no hem de reivindicar que també en facin un en català?

-Fem algun curset de reciclatge en català? En aquest moment tothom té temps de millorar el seu anglès, d’anar a classes de Pilates, de fer de tot menys d’anar a classes de reciclatge de català, encara que només  fossin classes de conversa. El nivell de català està baixant a una velocitat molt gran, el pronom feble, les inclusions de frases senceres en castellà, la pèrdua de les nostres frases fetes genuïnes,....... És veritat que hi haurien d’haver moltes més facilitats, moltes més classes gratuïtes,...també seria bo que  persones famoses es decidissin a parlar en català com per exemple, cantants, o futbolistes,... ens emmirallem amb aquestes persones i això vol dir que molta gent s’animaria a fer-ho.

-Fem de voluntaris per la llengua? És una de les coses més agraïdes que hi ha. Veuríeu la quantitat de gent que està esperant a que algú els faci classes en  català, el què els  passa és que després es queixen perquè els responen en castellà. Llavors, no sé..., s’hauria de dir a la gent de fora donar aquesta sensació que CAL saber català que els ajudarà per una sèrie de coses i això és el que en aquest moment no està passant, més aviat la tendència és dir no,  no cal.

-I la guerra amb telefònica? I totes aquestes trucades que no hi ha manera que parlin en català? Ells són els que demanen, tu ets el client et demanen una sèrie de coses  i no hi ha manera que t’entenguin en català ni que t’hi atenguin. A les hores què hem de fer si el client som nosaltres. El mínim és que et pengin i una mica més és que et maltracten i tot.

Totes aquestes coses, son tota una sèrie de consideracions que us les podeu posar com a deures d’estiu, què faig de tot això, què ja feia, què faré, què em farà una mandra horrorosa de fer. Perquè després de l’estiu sí que comencem les veritables campanyes. O sigui jo ja tinc una segona campanya en vistes que és “no podem viure a casa nostre en català”. I aquesta serà la primera campanya seriosa que es farà en aquest ditxos congrés si és que com diu el Josep tira endavant d’una vegada. Perquè no es pot viure a casa nostre en català. No tenim cine, no tenim els llibres fins al cap de dos mesos que han sortit en castellà, els museus ens canvien de seguida d’idioma, les conferències ens canvien de seguida d’idioma, les instruccions de re son en català, als cursets sempre hi ha un castellar que ens demana el canvi, a la universitat ja no cal dir el desastre últim, aleshores que ens està passant...???

Doncs aquesta serà la següent, no anem bé, hem de posar el primer esforç nosaltres no donem la culpa  ni a la immigració,  ni aquest ni a l’altre, a nosaltres mateixos i comencem per aquest. Jo proposo aquest primer pas de campanya al carrer.

 

Gràcies

Les campanyes recolzen les reflexions, els diagnòstics
i les actuacions del 3r Congrés Catalanistes. Majoritàriament,
previstes per a l’any 2009.